Necessitat de trama

En el sentit tradicional (no digital), una imatge de trama és una imatge impresa o destinada a la impressió en la qual els tons intermedis de tinta (aquells que no són ni 0% ni 100%) s'assoleixen imprimint punts de divers grossor que segueixen una trama ordenada (tramat ordenat) o punts d'igual grossor amb una distribució variable (tramat estocástico).

Aquest efecte visual es coneixia ja des de bastant antic i els grabadors tradicionals ho usaven de diferents maneres.
Les impremtes de divers tipus eren capaços de simular tons intermedis de forma raonablement encertada i aconseguien gravats de dibuixos de mitjos tons de gran valor artístic.
No obstant això, el problema es va plantejar en els termes que ens interessen amb l'aparició de la fotografia.
Aquesta tècnica aconseguia reproduir en dues dimensions les imatges més realistes que s'havien aconseguit mai. Per a la majoria de la gent allí no havia interpretació artística. Era "la realitat".

Ara bé, per a traslladar aquesta "realitat" a les impremtes que havien començat a servir notícies al gran públic feia falta una tècnica que evités la reinterpretació de la mà d'un dibuixant (que mitjançant el burí la "traduïa" a la planxa d'impressió). cap a finals del segle XIX, quan es va desenvolupar aquesta tècnica (una sèrie de processos fotoquímics), va ser possible traslladar les imatges fotogràfiques a les planxes d'impressió.

Tipus de trama

En l'actualitat hi ha tres tipus de trama principals:

Trames estocástiques, aleatòries o de "freqüència modulada (FM)".

Trames ordenades o de "amplitud modulada" (AM).

Trames híbrides (un encreuament de les dues anteriors)

La diferència principal entre les trames ordenades tradicionals i les estocástiques és com es distribuïxen aquests punts.

En les trames ordenades (típiques del llenguatge PostScript), els punts es distribuïxen en files ordenades, mantenint sempre una distància fixa entre si. Quan es vol disminuir el percentatge de tinta, el que es fa és reduir la grandària de cada punt. Però la distància entre els punts no es varia.

Resolució dels dispossitius de sortida

Es refereix als dispositius de sortida, generalment impressores, i és el numero de píxels per cada polzada o centímetre que l'ordinador envia a un dispositiu (com la impressora) per a imprimir.

La resolució de sortida determina el nombre de píxels usats per la unitat de longitud per a la imatge impresa. No confondre la resolució de sortida amb la resolució d'impressió, que s'expressa en dpi (punts per polzada); s'utilitzen diversos punts per a imprimir un píxel.

Quan es mostra el diàleg, la resolució mostrada en les caixes és la resolució de la imatge original. Si s'incrementa la resolució de sortida, la pàgina impresa serà més petita, degut al fet que s'usen més píxels per unitat de longitud.

En conseqüència, i per la mateixa raó, redimensionar la imatge modifica la resolució. A l'incrementar la resolució s'incrementa la nitidesa de la pàgina impresa. Això és bastant diferent d'una simple reducció de la grandària de la imatge a l'escalar-la, no es lleven píxels ni informació de la imatge.

Càlcul quantitat de grisos

Per calcular la quantitat de grisos realitzarem els pasos següents:

- Posarem els numeros de l'1 al 256 de la manera següent- 1 2 4 8 16 32 64 128 256

- Per calcular el gris sumem els números com calgui per aconseguir el gris-

Exemple: Calcular el gris 26.

1 2 4 8 16 32 64 128 256 2+8+16=26