
En el sentit tradicional (no digital), una imatge de trama és una imatge impresa o destinada a la impressió en la qual els tons intermedis de tinta (aquells que no són ni 0% ni 100%) s'assoleixen imprimint punts de divers grossor que segueixen una trama ordenada (tramat ordenat) o punts d'igual grossor amb una distribució variable (tramat estocástico).
Aquest efecte visual es coneixia ja des de bastant antic i els grabadors tradicionals ho usaven de diferents maneres.
Les impremtes de divers tipus eren capaços de simular tons intermedis de forma raonablement encertada i aconseguien gravats de dibuixos de mitjos tons de gran valor artístic.
No obstant això, el problema es va plantejar en els termes que ens interessen amb l'aparició de la fotografia.
Aquesta tècnica aconseguia reproduir en dues dimensions les imatges més realistes que s'havien aconseguit mai. Per a la majoria de la gent allí no havia interpretació artística. Era "la realitat".
Ara bé, per a traslladar aquesta "realitat" a les impremtes que havien començat a servir notícies al gran públic feia falta una tècnica que evités la reinterpretació de la mà d'un dibuixant (que mitjançant el burí la "traduïa" a la planxa d'impressió). cap a finals del segle XIX, quan es va desenvolupar aquesta tècnica (una sèrie de processos fotoquímics), va ser possible traslladar les imatges fotogràfiques a les planxes d'impressió.
Aquest efecte visual es coneixia ja des de bastant antic i els grabadors tradicionals ho usaven de diferents maneres.
Les impremtes de divers tipus eren capaços de simular tons intermedis de forma raonablement encertada i aconseguien gravats de dibuixos de mitjos tons de gran valor artístic.
No obstant això, el problema es va plantejar en els termes que ens interessen amb l'aparició de la fotografia.
Aquesta tècnica aconseguia reproduir en dues dimensions les imatges més realistes que s'havien aconseguit mai. Per a la majoria de la gent allí no havia interpretació artística. Era "la realitat".
Ara bé, per a traslladar aquesta "realitat" a les impremtes que havien començat a servir notícies al gran públic feia falta una tècnica que evités la reinterpretació de la mà d'un dibuixant (que mitjançant el burí la "traduïa" a la planxa d'impressió). cap a finals del segle XIX, quan es va desenvolupar aquesta tècnica (una sèrie de processos fotoquímics), va ser possible traslladar les imatges fotogràfiques a les planxes d'impressió.